Ressenya "Promoviendo el uso de tecnologías inclusivas en contextos educativos diversos" (Pérez, 2013)

 En esta entrada presente una ressenya de l'article de F. S. Pérez (2013), “Promovent l'ús de tecnologies inclusives en contextos educatius diversos”, publicat en la revista digital Sencera 2.0. El treball se centra en el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a ferramentes per a avançar cap a una educació inclusiva, capaç de respondre a la diversitat de l'alumnat. L'autor partix de la idea que la inclusió no consistix només a integrar físicament a l'alumnat amb necessitats diverses, sinó a garantir la seua participació real en els processos d'ensenyança i aprenentatge.

L'article analitza com les tecnologies inclusives poden ajudar a reduir barreres d'accés al currículum, a la comunicació i a la participació, especialment en el cas d'estudiants amb discapacitats o amb altres necessitats específiques de suport educatiu. Es posa en relleu que les TIC poden adaptar-se a les característiques de cada estudiant, oferint suports visuals, auditius o interactius, i permetent diferents ritmes i formes de treball. D'esta manera, la tecnologia no s'entén com un simple recurs afegit, sinó com un mitjà per a personalitzar l'ensenyança i afavorir l'equitat educativa.

A més, Pérez reflexiona sobre la necessitat que el professorat adopte una mirada inclusiva en integrar les TIC a l'aula. No n'hi ha prou amb disposar de dispositius o programes, sinó que és imprescindible dissenyar activitats accessibles, flexibles i significatives, que tinguen en compte la diversitat d'habilitats, interessos i contextos de l'alumnat. L'article també subratlla la importància de la formació docent en tecnologies inclusives, així com de les polítiques educatives que donen suport al seu ús i garantisquen recursos i suport suficient en els centres.

Al meu entendre, este text és rellevant perquè connecta clarament el discurs sobre innovació tecnològica amb el de l'educació inclusiva, evitant una visió tecnocràtica. L'autor mostra que les TIC només tenen sentit quan s'utilitzen per a millorar la participació i l'aprenentatge de tots els estudiants, especialment dels qui solen quedar al marge. Per a la pràctica docent, aporta la idea clau que la tecnologia ha de dissenyar-se i seleccionar-se pensant en l'accessibilitat, la diversitat de necessitats i l'eliminació de barreres, més que en la mera novetat del recurs.

Pérez, F. S. (2013). Promoviendo el uso de tecnologías inclusivas en contextos educativos diversos. Entera 2.0. Revista Digital, 1, 14-22.